martes, 23 de febrero de 2010

imagen

mapa de castellar de n´hur

parlament3

parlament2

parlament1

dona treballadora


Dia de la Dona Treballadora

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manifestació del Dia Internacional de la Dona Treballadora a Barcelona l'any 2009.

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora. És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme.

[edita] Història

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.

La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Mobilització feminista a Dhaka, Bangladesh.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

martes, 16 de febrero de 2010

LAS PIRATAS

debate

La mesa admet a tràmit els projectes de llei de la Sindicatura de Comptes i de regulació de l'impost de successions

Dimecres, 16 de febrer de 2010. Palau del Parlament

La mesa i la junta de portaveus abans de començar la reunió d'avui

Foto: Parlament de Catalunya

La mesa i la junta de portaveus abans de començar la reunió d'avui

Alta resolució

La mesa ha admès a tràmit els projectes de llei de la Sindicatura de Comptes i de regulació de l'impost sobre successions i donacions que, a petició del govern, es tramitaran pel procediment d'urgència. Un cop els dos projectes de llei s'hagin publicat al 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya', els grups de l'oposició disposaran de cinc dies, prorrogables, per presentar-hi esmenes a la totalitat.

La mesa també ha certificat que la iniciativa legislativa popular que planteja una proposta de llei electoral, promoguda per Ciutadans pel Canvi, ha recollit més de les 50.000 signatures necessàries per poder començar la tramitació pròpiament parlamentària. En una pròxima reunió de la junta de portaveus, aquest òrgan haurà d'acordar obrir el termini perquè els grups, si ho creuen oportú, hi puguin presentar esmenes a la totalitat.

La mesa també ha admès a tràmit les pròrrogues demanades per a la presentació d'esmenes a l'articulat dels projectes de llei sobre els drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, de la llengua de signes catalana, del consell de governs locals, i sobre l'adequació de les normes amb rang de llei relatives als serveis en el mercat interior, i també les pròrrogues del termini per proposar compareixences relatives als projectes de llei del cinema, d'ocupació pública, de l'aranès, del parc natural del Montgrí i de la proposició de llei de regulació de les festes tradicionals amb bous.

interior de parlament

parlament de cataluya

martes, 9 de febrero de 2010

wep de ariadna jove

http://www.madridprogresista.es/2010/02/07/el-ejercito-israeli-detiene-en-ramallah-a-una-activista-espanola-violando-los-a



ramallah israel

ariadna jove

fotografia de miguel hernandez y joan manuel serrat

el niño yuntero


EL NIÑO YUNTERO

Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.

Nace, como la herramienta,
a los golpes destinado,
de una tierra descontenta
y un insatisfecho arado.

Entre estiércol puro y vivo
de vacas, trae a la vida
un alma color de olivo
vieja ya y encallecida.

Empieza a vivir, y empieza
a morir de punta a punta
levantando la corteza
de su madre con la yunta.

Empieza a sentir, y siente
la vida como una guerra,
y a dar fatigosamente
en los huesos de la tierra.

Contar sus años no sabe,
y ya sabe que el sudor
es una corona grave
de sal para el labrador.

Trabaja, y mientras trabaja
masculinamente serio,
se unge de lluvia y se alhaja
de carne de cementerio.

A fuerza de golpes, fuerte,
y a fuerza de sol, bruñido,
con una ambición de muerte
despedaza un pan reñido.

Cada nuevo día es
más raíz, menos criatura,
que escucha bajo sus pies
la voz de la sepultura.

Y como raíz se hunde
en la tierra lentamente
para que la tierra inunde
de paz y panes su frente.

Me duele este niño hambriento
como una grandiosa espina,
y su vivir ceniciento
revuelve mi alma de encina.

Lo veo arar los rastrojos,
y devorar un mendrugo,
y declarar con los ojos
que por qué es carne de yugo.

Me da su arado en el pecho,
y su vida en la garganta,
y sufro viendo el barbecho
tan grande bajo su planta.

¿Quién salvará este chiquillo
menor que un grano de avena?
¿De dónde saldrá el martillo
verdugo de esta cadena?

Que salga del corazón
de los hombre jornaleros,
que antes de ser hombres son
y han sido niños yunteros.

miguel hernandez

Miguel Hernández

(Orihuela, 1910 - Alicante, 1942) Poeta español. Adscrito a la Generación del 27, destacó por la hondura y autenticidad de sus versos, reflejo de su compromiso social y político.

Nacido en el seno de una familia humilde y criado en el ambiente campesino de Orihuela, de niño fue pastor de cabras y no tuvo acceso más que a estudios muy elementales, por lo que su formación fue autodidacta.

Su interés por la literatura lo llevó a profundizar en la obra de algunos clásicos, como Garcilaso de la Vega o Luis de Góngora, que posteriormente tuvieron una marcada influencia en sus versos, especialmente en los de su etapa juvenil. También conoció la producción de autores como Rubén Darío o Antonio Machado. Participó en las tertulias literarias locales organizadas por su amigo Ramón Sijé, encuentros en los que se relacionó con la que luego fue su esposa e inspiradora de muchos de sus poemas, Josefina Manresa.

Con veinticuatro años viajó a Madrid y conoció a Vicente Aleixandre y a Pablo Neruda; con este último fundó la revista Caballo Verde para la Poesía. Las ideas marxistas del poeta chileno tuvieron una gran influencia sobre el joven Miguel, que se alejó del catolicismo e inició la evolución ideológica que lo condujo a tomar posiciones de compromiso beligerante durante la Guerra Civil.

Tras el triunfo del Frente Popular colaboró con otros intelectuales en las Misiones Pedagógicas, movimiento de carácter social y cultural. En 1936 se alistó como voluntario en el ejército republicano. Durante la contienda contrajo matrimonio con Josefina Manresa, publicó diversos poemas en las revistas El Mono Azul, Hora de España y Nueva Cultura, y dio numerosos recitales en el frente. El fallecimiento de su primer hijo (1938) y el nacimiento del segundo (1939) se añadieron como motivo inspirador de su obra poética.

serrat- Mediterraneo

martes, 2 de febrero de 2010

parlament

Visita al parlamento el proximo dia 16 de febrero a las 4'30