martes, 25 de mayo de 2010

BARDEM

Alejandro González Iñárritu i un Javier Bardem estel·lar impacten a Cannes amb 'Biutiful', un drama ambientat en els racons més obscurs de la nostra societat

Babel a Barcelona

Bernat Salvà
El director Alejandro González Inárritu i l'actor Javier Bardem posant durant la presentació del film ''Biutiful'' al 63è Festival de  Cannes

El director Alejandro González Inárritu i l'actor Javier Bardem posant durant la presentació del film "Biutiful" al 63è Festival de Cannes
YVES HERMAN / REUTERS

Explotació d'immigrants il·legals xinesos, carrers bruts i sòrdids, policies corruptes o que reparteixen cops de porra als venedors africans del top manta... La Barcelona que apareix a Biutiful, projectada ahir davant de milers d'espectadors i periodistes d'arreu del món a Cannes no té res a veure, per exemple, amb la ciutat amable i plena d'encant de Vicky Cristina Barcelona, presentada també al festival fa dos anys. Té una certa gràcia que l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde Jordi Hereu apareguin al primer i tercer lloc de la llista d'agraïments en un film que dóna una imatge poc grata de la ciutat.

Però Biutiful, aspirant a la Palma d'Or, és una cinta complexa, que admet diferents nivells de lectura, i va provocar gran diversitat de reaccions (aplaudiments a la sessió de premsa, però també alguna opinió demolidora pels passadissos). Té com a protagonista Uxbal (Javier Bardem), un home que pateix un càncer terminal i afronta els seus darrers mesos amb la vaga esperança de deixar en bones mans els dos fills que té en custòdia, després de divorciar-se de la mare, que pateix desequilibris psíquics i maltracta el fill petit de 7 anys.

Alejandro González Iñárritu va explicar a un grup de periodistes catalans i espanyols per què va triar Barcelona com a escenari: "Caminant un dia per la ciutat, després de molts anys sense visitar-la, em va sorprendre la comunitat vibrant, complexa, diversa que s'està formant als suburbis, una realitat que no només pertany a Barcelona, sinó que ha impactat a totes les ciutats europees i està redefinint la societat i l'economia europees". González Iñárritu nega que estigui donant una visió negativa de la ciutat: "La gent diu que és la part fosca de Barcelona, i jo dic que, al contrari, és la part lluminosa de Barcelona, és la seva riquesa. Barcelona sempre ha estat multicultural, multiracial, sempre ha estat el centre d'Europa".

Bardem, aplaudit

Bardem va definir Uxbal com "una persona sota l'efecte de la corrupció i l'explotació, tant cap a si mateix com cap als altres, i en la circumstància tan adversa que es troba, l'únic que li permet regenerar alguna cosa que els seus fills puguin heretar, com a darrer signe de salut, és la compassió". L'actor, excel·lent en el paper, va ser aplaudit quan va aparèixer el seu nom als crèdits finals. Ahir va explicar la seva fórmula secreta:"Jo, com a actor, he de ser, més que interpretar. Perquè quan interpretes, t'oblides del missatge, de ser un comunicador d'idees més grans que nosaltres. Quan t'agrada molt interpretar, al final interpretes per a tu mateix. Això no és ser fidel a l'ofici i és un acte de vanitat terrible".

González Iñárritu ha recollit premis arreu del món amb les tres pel·lícules que ha dirigit (Amores perros, 21 grams i Babel). Tots tres estaven escrites per Guillermo Arriaga i, en el seu primer film sense el seu guionista, ha deixat de costat els salts temporals i la combinació de diferents línies narratives que es creuen per fer un film lineal. Segueix parlant, però, dels seus temes: la globalització d'un món amb profundes injustícies econòmiques i socials, la multiculturalitat, l'obsessió per la mort i la dificultat d'encaixar-la en la nostra visió del món... "Biutiful és Babel en una mateixa ciutat", resumeix el director.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 36. Dimarts, 18 de maig del 2010


Ignoren l'últim avís del govern de Tailàndia
| Els manifestants es neguen a evacuar el centre de Bangkok i demanen un alto el foc | Mor el general pròxim a l'oposició
Redacció
El cos sense vida del general còmplice dels camises vermelles sent conduït a un temple per al funeral ahir a Bangkok

El cos sense vida del general còmplice dels camises vermelles sent conduït a un temple per al funeral ahir a Bangkok
REUTERS

Els manifestants antigovernamentals tailandesos van ignorar ahir l'ultimàtum perquè posin fi a l'ocupació del centre de Bangkok. Alhora que tornaven a demanar un alto al foc a les autoritats, els líders dels camises vermelles, com s'anomena el moviment que demana la dimissió del primer ministre Abhisit Vejjajiva, prometien lluitar fins a la mort abans de sortir de les barricades.

Helicòpters militars van llançar fulls informatius sobre la zona on acampen els camises vermelles per advertir que qualsevol que fos detingut dins de l'àrea afrontaria dos anys de presó. Però gairebé dues hores després de l'ultimàtum, uns 5.000 manifestants es mantenien a la zona vermella, on s'han erigit barricades de filferro de pues, de pneumàtics amarats de querosè i bambú.

"Si insisteixen en la brutalitat, nosaltres ens mantindrem fermament aquí, i direm a la nostra gent que no tingui por. Estarem aquí i deixarem que ens disparin", va afirmar Weng Tojirakarn, un líder dels camises vermelles. Un portaveu ministerial, però, va assegurar que el govern dispersaria els manifestants "com més aviat millor". Fonts del govern van precisar que rere les escenes de violència, que ja s'han cobrat 37 morts en els últims cinc dies, s'estan produint converses entre totes dues parts, però dubten que els líders dels camises vermelles tinguin un control total sobre els manifestants.

mon

Barcelona

"Crec en la pau sense amnèsia"

UPF · Michelle Bachelet és investida 'honoris causa' per la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia RECORD · Dedica la distinció a les víctimes dels desastres naturals que han assolat Xile
Marta Monedero
Michelle Bachelet ahir durant el discurs d'acceptació a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF

Michelle Bachelet ahir durant el discurs d'acceptació a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF
FRANCESC MELCION

Amorosint la solemnitat acadèmica amb un càlid somriure, i pendent dels plecs del vestit jaqueta blau elèctric, l'expresidenta xilena Michelle Bachelet era investida ahir al migdia doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) al flamant auditori del Campus de la Ciutadella. Una sala plena a vessar d'autoritats polítiques i docents, professors i estudiants, algun amb la samarreta del Barça l'endemà de la victòria.

El rigor del cerimonial no impedia les paraules de record per a l'exrectora M. Rosa Virós -que va morir dissabte passat i era autora de l'elogi de la doctoranda- ni que el parlament de Bachelet projectés la imatge d'una dona d'expressió clara, to precís i discurs compromès amb la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia, motius pels quals era distingida per la UPF. "No podria haver fet cap d'aquestes aportacions si, abans meu, no hi hagués hagut un poble valent, amant de la llibertat i de convicció democràtica", va afirmar. Un poble "que acaba de passar un moment dolorós, després del terratrèmol i el sisme marí que van assolar la nostra terra", afegia aquesta metge de conviccions socialistes, marcada, com tants xilens, per la "profunda ferida" del cop d'Estat de Pinochet del 1973.

El pare de Bachelet, el general Alberto Bachelet, membre del govern de Salvador Allende, va ser detingut i torturat abans de morir a la presó. El 1975 ella i la seva mare també eren detingudes per la tenebrosa DINA, interrogades i torturades. Expulsades de Xile, l'exili a Austràlia i Alemanya es va allargar fins al 1979, any del retorn al seu país. Una dècada després, Bachelet s'aboca a la política de partit i, quan Ricardo Lagos arriba a la presidència, la nomena ministra de Sanitat amb l'objectiu que acabi amb les llistes d'espera. Aconseguir fer la feina en només un 90% la va fer dimitir, però Lagos no li va acceptar la renúncia i li demanaria que fes una reforma estructural del sistema de salut.

El 2002 Bachelet es converteix en la primera dona de l'Amèrica Llatina que dirigeix un ministeri de Defensa, des d'on treballa de valent per tancar les ferides dins el complex estament militar. "Crec en la pau sense amnèsia i en la justícia sense venjança", recordava ahir aquesta política que l'11 de març del 2006 es convertiria en la primera presidenta de Xile i en la sisena cap d'Estat llatinoamericana. Bachelet va aplicar la paritat en l'executiu i en les intendències de govern. Una manera de fer nova al seu país d'acord amb la convicció de fons que marcarà les seves polítiques: "Assumir que la memòria no admet la impunitat ni el punt final". Ara, després de quatre dècades de servei públic i ja fora del Palau de la Moneda, Bachelet s'enorgulleix que a Xile hagin "estat capaços de conciliar veritat i justícia, futur i memòria, sanció i reparació; sense que res de tot això afecti la pau social".

Vocació popular, no populista

Les seves polítiques també estaven marcades per l'accent social. "Reduir la pobresa en vint anys [de govern centreesquerra] d'un 40% a un 13% és molt més que una xifra", assegura l'expresidenta mentre es toca el serrell rebel, i continua: "La pobresa i la desigualtat són ferides que cal solucionar als països llatinoamericans, però com a metge sé que la pressa no és sinònim de precipitació. Les polítiques han de plantejar-se i finançar-se bé", perquè aquest punt "marca la diferència entre un govern de vocació popular i un de populista". I alguna raó deu tenir, perquè Bachelet va abandonar la presidència xilena el 9 de març amb un 84% de suport ciutadà.

En l'acte d'ahir es van llegir poemes de Vicente Huidobro i Pablo Neruda i un guitarrista va interpretar Te recuerdo Amanda, de Víctor Jara, però Bachelet no es va oblidar de fer una picada d'ullet a les celebracions futbolístiques de diumenge. Pura humanitat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 13. Dimarts, 18 de maig del 2010

AVUI+ Paper

Dimarts, 18 de maig del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.

Especials

Edicions locals

<<

Maig

>>
<<

2010

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31

martes, 18 de mayo de 2010

CHÁVEZ, A LA IANQUI


Hugo Chávez no pot veure ni en pintura els EUA, però paradoxalment la foto del costat, presa ahir durant una desfilada amb motiu de l'obertura del bicentenari de la independència de Veneçuela, recorda la de qualsevol president nord-americà en un acte de masses. I si no només cal fixar-se en els seus guardaespatlles.

martes, 11 de mayo de 2010

España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto

España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto  (Imagen: ARCHIVO)
  • Las exportaciones de material de defensa en el último semestre de 2009 ascendieron a 411,1 millones de euros.
  • Las transacciones dependen de una comisión de Industria.
http://estaticos.20minutos.es/img/2010/05/03/1074887_tn.jpg