el volcan

ttp://4.bp.blogspoht.com/_TA2ChnLPco4/SRoHd14oneI/AAAAAAAAAUM/3pbbefQjGAU/s400/portada.jpg

¿QUE ES UN VOLCÁN?

Un vocán ¹es un punto de la superficie terrestre que puede encontrarse en los continentes o en el fondo de los océanos por donde son espulsados al exterior el magma², los gases y los líquidos del interior de la tierra elevadas temperaturas.

Clases de volcanes según su erupción:

1. Hawaiano:las lavas³ que expulsan estos volcanes son muy fluidas, sin tener desprendimientos de gases

2. Estramboliano: La lava es fluida con desprendimientos abundantes y violentos de gases.

   Debido a que los gases pueden desprenderse con facilidad, no se forman cenizas⁴.

3. Vulcaniano: En este tipo de volcanes se desprenden grandes cantidades de gases de un magma poco fluido.

4. Vesubiano: La presión de los gases es muy fuerte y produce explosiones muy violentas.Forma nubes ardientes que al enfriarse producen precipitaciones de cenizas

5. Peleano: Su lava es muy viscosa y se consolida con gran rapidez. Llega a tapar por completo el cráter.

6. Krakatoano: Origina tremendas explosiones y enormes maremotos.

El mayor peligro se los volcanes se produce cuando hay actividad volcánica que pueda afectar a una población humana.Un volcán puede ser muy activo y peligroso pero representar escaso riesgo al no existir una población en las cercanías.

PELIGRO DE LOS VOLCANES El mayor peligro de los volcanes se produce cuando hay actividad volcánica que pueda afectar a una población humana. Un volcan puede ser muy activo y peligroso pero representar escaso riesgo al no existir una poblacion en las cercanías.

1La palabra volcán deriva de Vulcano, dios romano del fuego y de la metalurgia

2Mezcla multifase de alta temperatura (dependiendo de su composición y evolucion, desde menos de 700ºcC hasta más de 1500ºC) de sólidos (cristales y fragmentos de roca), líquido (en su mayoria silicatos), y gas (rico en H,O,C,S yCI), formado por la fusión parcial o total de una fuente parental (principalmente la parte superior del manto y la base de la corteza terrestre).

3La lava es magma que durante su ascenso a travésdela corteza terrestre alcanza la superficie.

4.La ceniza es el producto de la combustión de algun material, compuesto por sustancias inorgánicas no combustibles, como sales minerales.

FELIZ CUMPLEAÑOS

CUMPLEAÑOS FELIZ

CUMPLEAÑOS FELIZ

TE DESEAMOS

AMELIA


CUMPLEAÑOS FELIZ

GRUP CLASSE	DURADA		PERÍODE		CURS ESCOLAR
El que vulgueu	2 hors		Primer trimestre		Any 2009-2010
ÁREES/MATÉRIES			TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
INFORMÁTICA			Els materials que ens envolten? Ens envolten ordinadors, teclats, pantalles llapis
OBJETIUS D'APRENENTATGE		CONTINGUTS		CRITERIES D'AVALUASIÓ
1. http://escolasanfeliu2bloqestop.com 2. Estat tranquil-la 3. Saber fer la graella 4. Divertir-se a classe 5. Fes les tasques 6. XARRAT UN POQUET				HEM FET LES TASQUES QUE HI HAVIEN PROGRAMADES?

tabla

SEGUIMENT D’ACTIVITAT
Nom de l`activitat
Descripció
Data d’inici Data final individual Petit Grup Grup classe
Materials Utilitzats
Eines Utilitzades
Aprenentatge Significatiu
Has trobat interessant
L’activitat A: Molt interessant C: Poc interessant
B: Interessant D: Gens Interessant
Com valores la teva feina A: Mol correcte C: Millorable
B: Correcte D: Poc correcte
Observacions Tutors
Observacions
Monitors/Expert
Valoració General
A: Mol Correcte C: Millorable
B: Correcte D: Poc correcte

enlace del texto

http://paper.avui.cat/article/ciutats/188701/pispar/flors/es/paga/car.html

Si no tienes flores para adornar tu casa en Pascua, los acopios, sin manías, de los jardines públicos, y listos. Así lo pensó una ciudadana de Barcelona, junto con su nieta, el Jueves Santo, un momento poco idóneo para ir a pedir prestado las flores del único parterre que hay en la playa del Poblenou. La mujer, que con la ayuda de la pequeña llenó hasta arriba las tres bolsas de plástico que llevaba, dejó un buen agujero en el jardín.

No es extraño toparse con casos como este. Fuentes del departamento de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Barcelona reconocen que es una práctica bastante habitual. Por eso ya compran más flores de la cuenta, se suelen reservar un par de cajas, y así, cuando hay robos, las vuelven a plantar. Pero cuando las provisiones se acaban, no compran más hasta la plantada siguiente. Durante este tiempo, si la gente continúa rapiñado flores de los parterres, los jardines quedan clapats y pierden su encanto.

En este caso, la protagonista de la historia puede dar gracias a Dios que ninguna autoridad municipal la pillara. Quién sabe si el hecho de ser Jueves Santo tuvo algo que ver. Pero si alguien la hubiera sorprendido en pleno robo, las flores le habrían salido más caras que en la floristería.

La ordenanza general del medio ambiente urbano deja bien claro en el capítulo de Uso de los parques y jardines públicos que "está especialmente prohibido coger flores, frutos o plantas". Si se hace, la sanción está asegurada. Así, si algún policía lo hubiera visto, la señora no habría quedado exenta de multa y habría tenido que desembolsar unos cuantos euros según la interpretación que el agente hubiera hecho de su acción.

avui

Si no tens flors per guarnir casa teva per Pasqua, les arreplegues, sense manies, dels jardins públics, i llestos. Així ho va pensar una ciutadana de Barcelona, juntament amb la seva néta, el Dijous Sant, un moment poc idoni per anar a manllevar les flors de l'únic parterre que hi ha a la platja del Poblenou. La dona, que amb l'ajuda de la petita va omplir fins dalt les tres bosses de plàstic que portava, va deixar un bon forat al jardí.

No és estrany topar-se amb casos com aquest. Fonts del departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen que és una pràctica força habitual. Per això ja compren més flors del compte, se'n solen reservar un parell de caixes, i així, quan hi ha robatoris, les tornen a plantar. Però quan les provisions s'acaben, no en compren més fins a la plantada següent. Durant aquest temps, si la gent continua rapinyant flors dels parterres, els jardins queden clapats i perden el seu encant.

En aquest cas, la protagonista de la història pot donar gràcies a Déu que cap autoritat municipal l'enxampés. Qui sap si el fet de ser Dijous Sant hi va tenir alguna cosa a veure. Però si algú l'hagués sorprès en ple robatori, les flors li haurien sortit més cares que a la floristeria.

L'ordenança general del medi ambient urbà deixa ben clar en el capítol d'Ús dels parcs i jardins públics que "està especialment prohibit agafar flors, fruits o plantes". Si es fa, la sanció està assegurada. Així, si algun policia l'hagués vist, la senyora no hauria quedat exempta de multa i hauria hagut de desembutxacar uns quants euros segons la interpretació que l'agent hagués fet de la seva acció.

Robar flors es pot pagar car

No respectar l'entorn és una falta lleu que requereix una sanció d'entre 6 i 1.800 euros. Per una de greu, "passar per sobre els talussos, parterres i plantacions i tocar plantes i flors [...] o causar qualsevol mena de dany a l'arbrat i plantacions", es paga entre els 1.800 i els 9.015 euros, i per una falta molt greu, "arrencament o supressió d'elements vegetals sense autorització municipal", cal abonar entre 9.015 i 15.025 euros. Segur que a partir d'ara a ben pocs els quedaran ganes de saquejar els jardins públics.

* Imprimir
* Enviar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Diumenge, 11 d'abril del 2010

Paraules clau: Flors, Jardins, Barcelona, Sant, Públics, Ajuntament, Euros, Parterres, Sanció, Plantes
Cercador
AVUI+ Paper

Diumenge, 11 d'abril del 2010

*

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
Especials

* +Cooperació Cooperació

Suplements

* El 9 El 9
* Suplement Cultura Cultura
* Espectacles Espectacles
* Sortim Sortim
* Plaers Plaers
* A més a més A més a més
* Medicina i salut Medicina
i salut
* CatTV CatTV
* El cèntim El cèntim

Edicions locals

* A Terrassa + Terrassa

* A Sabadell + Sabadell

* B30 B30

<<
Abril
>>
<<
2010
>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30

LA LELLENDA DE SANT JORDI

La llegenda de Sant Jordi
Sant Jordi en el moment de clavar la llança al drac. Claustre de la Catedral de Barcelona

La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria". Prompte es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.

Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Icona de Sant Jordi, Museu Cristiano-Bizantí, Atenes.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.
[modifica]