BLANCA SUAREZ Y MIGUEL ANGEL SILVESTRE EN ROMA
Hace 11 años
viernes, 25 de junio de 2010
martes, 1 de junio de 2010
martes, 25 de mayo de 2010
BARDEM
Alejandro González Iñárritu i un Javier Bardem estel·lar impacten a Cannes amb 'Biutiful', un drama ambientat en els racons més obscurs de la nostra societat
Babel a Barcelona
Bernat Salvà
El director Alejandro González Inárritu i l'actor Javier Bardem posant durant la presentació del film "Biutiful" al 63è Festival de Cannes
YVES HERMAN / REUTERS
Explotació d'immigrants il·legals xinesos, carrers bruts i sòrdids, policies corruptes o que reparteixen cops de porra als venedors africans del top manta... La Barcelona que apareix a Biutiful, projectada ahir davant de milers d'espectadors i periodistes d'arreu del món a Cannes no té res a veure, per exemple, amb la ciutat amable i plena d'encant de Vicky Cristina Barcelona, presentada també al festival fa dos anys. Té una certa gràcia que l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde Jordi Hereu apareguin al primer i tercer lloc de la llista d'agraïments en un film que dóna una imatge poc grata de la ciutat.
Però Biutiful, aspirant a la Palma d'Or, és una cinta complexa, que admet diferents nivells de lectura, i va provocar gran diversitat de reaccions (aplaudiments a la sessió de premsa, però també alguna opinió demolidora pels passadissos). Té com a protagonista Uxbal (Javier Bardem), un home que pateix un càncer terminal i afronta els seus darrers mesos amb la vaga esperança de deixar en bones mans els dos fills que té en custòdia, després de divorciar-se de la mare, que pateix desequilibris psíquics i maltracta el fill petit de 7 anys.
Alejandro González Iñárritu va explicar a un grup de periodistes catalans i espanyols per què va triar Barcelona com a escenari: "Caminant un dia per la ciutat, després de molts anys sense visitar-la, em va sorprendre la comunitat vibrant, complexa, diversa que s'està formant als suburbis, una realitat que no només pertany a Barcelona, sinó que ha impactat a totes les ciutats europees i està redefinint la societat i l'economia europees". González Iñárritu nega que estigui donant una visió negativa de la ciutat: "La gent diu que és la part fosca de Barcelona, i jo dic que, al contrari, és la part lluminosa de Barcelona, és la seva riquesa. Barcelona sempre ha estat multicultural, multiracial, sempre ha estat el centre d'Europa".
Bardem, aplaudit
Bardem va definir Uxbal com "una persona sota l'efecte de la corrupció i l'explotació, tant cap a si mateix com cap als altres, i en la circumstància tan adversa que es troba, l'únic que li permet regenerar alguna cosa que els seus fills puguin heretar, com a darrer signe de salut, és la compassió". L'actor, excel·lent en el paper, va ser aplaudit quan va aparèixer el seu nom als crèdits finals. Ahir va explicar la seva fórmula secreta:"Jo, com a actor, he de ser, més que interpretar. Perquè quan interpretes, t'oblides del missatge, de ser un comunicador d'idees més grans que nosaltres. Quan t'agrada molt interpretar, al final interpretes per a tu mateix. Això no és ser fidel a l'ofici i és un acte de vanitat terrible".
González Iñárritu ha recollit premis arreu del món amb les tres pel·lícules que ha dirigit (Amores perros, 21 grams i Babel). Tots tres estaven escrites per Guillermo Arriaga i, en el seu primer film sense el seu guionista, ha deixat de costat els salts temporals i la combinació de diferents línies narratives que es creuen per fer un film lineal. Segueix parlant, però, dels seus temes: la globalització d'un món amb profundes injustícies econòmiques i socials, la multiculturalitat, l'obsessió per la mort i la dificultat d'encaixar-la en la nostra visió del món... "Biutiful és Babel en una mateixa ciutat", resumeix el director.
Ignoren l'últim avís del govern de Tailàndia
| Els manifestants es neguen a evacuar el centre de Bangkok i demanen un alto el foc | Mor el general pròxim a l'oposició
Redacció
El cos sense vida del general còmplice dels camises vermelles sent conduït a un temple per al funeral ahir a Bangkok
El cos sense vida del general còmplice dels camises vermelles sent conduït a un temple per al funeral ahir a Bangkok
REUTERS
Els manifestants antigovernamentals tailandesos van ignorar ahir l'ultimàtum perquè posin fi a l'ocupació del centre de Bangkok. Alhora que tornaven a demanar un alto al foc a les autoritats, els líders dels camises vermelles, com s'anomena el moviment que demana la dimissió del primer ministre Abhisit Vejjajiva, prometien lluitar fins a la mort abans de sortir de les barricades.
Helicòpters militars van llançar fulls informatius sobre la zona on acampen els camises vermelles per advertir que qualsevol que fos detingut dins de l'àrea afrontaria dos anys de presó. Però gairebé dues hores després de l'ultimàtum, uns 5.000 manifestants es mantenien a la zona vermella, on s'han erigit barricades de filferro de pues, de pneumàtics amarats de querosè i bambú.
"Si insisteixen en la brutalitat, nosaltres ens mantindrem fermament aquí, i direm a la nostra gent que no tingui por. Estarem aquí i deixarem que ens disparin", va afirmar Weng Tojirakarn, un líder dels camises vermelles. Un portaveu ministerial, però, va assegurar que el govern dispersaria els manifestants "com més aviat millor". Fonts del govern van precisar que rere les escenes de violència, que ja s'han cobrat 37 morts en els últims cinc dies, s'estan produint converses entre totes dues parts, però dubten que els líders dels camises vermelles tinguin un control total sobre els manifestants.
mon
Barcelona
"Crec en la pau sense amnèsia"
UPF · Michelle Bachelet és investida 'honoris causa' per la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia RECORD · Dedica la distinció a les víctimes dels desastres naturals que han assolat Xile
Marta Monedero
Michelle Bachelet ahir durant el discurs d'acceptació a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF
FRANCESC MELCION
Amorosint la solemnitat acadèmica amb un càlid somriure, i pendent dels plecs del vestit jaqueta blau elèctric, l'expresidenta xilena Michelle Bachelet era investida ahir al migdia doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) al flamant auditori del Campus de la Ciutadella. Una sala plena a vessar d'autoritats polítiques i docents, professors i estudiants, algun amb la samarreta del Barça l'endemà de la victòria.
El rigor del cerimonial no impedia les paraules de record per a l'exrectora M. Rosa Virós -que va morir dissabte passat i era autora de l'elogi de la doctoranda- ni que el parlament de Bachelet projectés la imatge d'una dona d'expressió clara, to precís i discurs compromès amb la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia, motius pels quals era distingida per la UPF. "No podria haver fet cap d'aquestes aportacions si, abans meu, no hi hagués hagut un poble valent, amant de la llibertat i de convicció democràtica", va afirmar. Un poble "que acaba de passar un moment dolorós, després del terratrèmol i el sisme marí que van assolar la nostra terra", afegia aquesta metge de conviccions socialistes, marcada, com tants xilens, per la "profunda ferida" del cop d'Estat de Pinochet del 1973.
El pare de Bachelet, el general Alberto Bachelet, membre del govern de Salvador Allende, va ser detingut i torturat abans de morir a la presó. El 1975 ella i la seva mare també eren detingudes per la tenebrosa DINA, interrogades i torturades. Expulsades de Xile, l'exili a Austràlia i Alemanya es va allargar fins al 1979, any del retorn al seu país. Una dècada després, Bachelet s'aboca a la política de partit i, quan Ricardo Lagos arriba a la presidència, la nomena ministra de Sanitat amb l'objectiu que acabi amb les llistes d'espera. Aconseguir fer la feina en només un 90% la va fer dimitir, però Lagos no li va acceptar la renúncia i li demanaria que fes una reforma estructural del sistema de salut.
El 2002 Bachelet es converteix en la primera dona de l'Amèrica Llatina que dirigeix un ministeri de Defensa, des d'on treballa de valent per tancar les ferides dins el complex estament militar. "Crec en la pau sense amnèsia i en la justícia sense venjança", recordava ahir aquesta política que l'11 de març del 2006 es convertiria en la primera presidenta de Xile i en la sisena cap d'Estat llatinoamericana. Bachelet va aplicar la paritat en l'executiu i en les intendències de govern. Una manera de fer nova al seu país d'acord amb la convicció de fons que marcarà les seves polítiques: "Assumir que la memòria no admet la impunitat ni el punt final". Ara, després de quatre dècades de servei públic i ja fora del Palau de la Moneda, Bachelet s'enorgulleix que a Xile hagin "estat capaços de conciliar veritat i justícia, futur i memòria, sanció i reparació; sense que res de tot això afecti la pau social".
Vocació popular, no populista
Les seves polítiques també estaven marcades per l'accent social. "Reduir la pobresa en vint anys [de govern centreesquerra] d'un 40% a un 13% és molt més que una xifra", assegura l'expresidenta mentre es toca el serrell rebel, i continua: "La pobresa i la desigualtat són ferides que cal solucionar als països llatinoamericans, però com a metge sé que la pressa no és sinònim de precipitació. Les polítiques han de plantejar-se i finançar-se bé", perquè aquest punt "marca la diferència entre un govern de vocació popular i un de populista". I alguna raó deu tenir, perquè Bachelet va abandonar la presidència xilena el 9 de març amb un 84% de suport ciutadà.
En l'acte d'ahir es van llegir poemes de Vicente Huidobro i Pablo Neruda i un guitarrista va interpretar Te recuerdo Amanda, de Víctor Jara, però Bachelet no es va oblidar de fer una picada d'ullet a les celebracions futbolístiques de diumenge. Pura humanitat.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 13. Dimarts, 18 de maig del 2010
AVUI+ Paper
Dimarts, 18 de maig del 2010
Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
Especials
Suplements
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 |
martes, 18 de mayo de 2010
CHÁVEZ, A LA IANQUI
Hugo Chávez no pot veure ni en pintura els EUA, però paradoxalment la foto del costat, presa ahir durant una desfilada amb motiu de l'obertura del bicentenari de la independència de Veneçuela, recorda la de qualsevol president nord-americà en un acte de masses. I si no només cal fixar-se en els seus guardaespatlles.
martes, 11 de mayo de 2010
martes, 27 de abril de 2010
el volcan
ttp://4.bp.blogspoht.com/_TA2ChnLPco4/SRoHd14oneI/AAAAAAAAAUM/3pbbefQjGAU/s400/portada.jpg
¿QUE ES UN VOLCÁN?
Un vocán 1es un punto de la superficie terrestre que puede encontrarse en los continentes o en el fondo de los océanos por donde son espulsados al exterior el magma2, los gases y los líquidos del interior de la tierra elevadas temperaturas.
Clases de volcanes según su erupción:
Hawaiano:las lavas3 que expulsan estos volcanes son muy fluidas, sin tener desprendimientos de gases
Estramboliano: La lava es fluida con desprendimientos abundantes y violentos de gases.
Debido a que los gases pueden desprenderse con facilidad, no se forman cenizas4.
Vulcaniano: En este tipo de volcanes se desprenden grandes cantidades de gases de un magma poco fluido.
Vesubiano: La presión de los gases es muy fuerte y produce explosiones muy violentas.Forma nubes ardientes que al enfriarse producen precipitaciones de cenizas
Peleano: Su lava es muy viscosa y se consolida con gran rapidez. Llega a tapar por completo el cráter.
Krakatoano: Origina tremendas explosiones y enormes maremotos.
El mayor peligro se los volcanes se produce cuando hay actividad volcánica que pueda afectar a una población humana.Un volcán puede ser muy activo y peligroso pero representar escaso riesgo al no existir una población en las cercanías.
-
PELIGRO DE LOS VOLCANES
El mayor peligro de los volcanes se produce cuando hay actividad volcánica que pueda afectar a una población humana.
Un volcan puede ser muy activo y peligroso pero representar escaso riesgo al no existir una poblacion en las cercanías.
1La palabra volcán deriva de Vulcano, dios romano del fuego y de la metalurgia
2Mezcla multifase de alta temperatura (dependiendo de su composición y evolucion, desde menos de 700ºcC hasta más de 1500ºC) de sólidos (cristales y fragmentos de roca), líquido (en su mayoria silicatos), y gas (rico en H,O,C,S yCI), formado por la fusión parcial o total de una fuente parental (principalmente la parte superior del manto y la base de la corteza terrestre).
3La lava es magma que durante su ascenso a travésdela corteza terrestre alcanza la superficie.
4.La ceniza es el producto de la combustión de algun material, compuesto por sustancias inorgánicas no combustibles, como sales minerales.
martes, 20 de abril de 2010
FELIZ CUMPLEAÑOS
CUMPLEAÑOS FELIZ
CUMPLEAÑOS FELIZ
TE DESEAMOS
AMELIA
CUMPLEAÑOS FELIZ
| GRUP CLASSE | DURADA | PERÍODE | CURS ESCOLAR
| ||
| El que vulgueu | 2 hors | Primer trimestre | Any 2009-2010
| ||
| ÁREES/MATÉRIES | TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
| ||||
| INFORMÁTICA | Els materials que ens envolten? Ens envolten ordinadors, teclats, pantalles llapis
| ||||
|
| |||||
| OBJETIUS D'APRENENTATGE | CONTINGUTS | CRITERIES D'AVALUASIÓ
| |||
| 1. http://escolasanfeliu2bloqestop.com
2. Estat tranquil-la
3. Saber fer la graella
4. Divertir-se a classe
5. Fes les tasques
6. XARRAT UN POQUET |
| HEM FET LES TASQUES QUE HI HAVIEN PROGRAMADES? | |||
martes, 13 de abril de 2010
tabla
SEGUIMENT D’ACTIVITAT
Nom de l`activitat
Descripció
Data d’inici Data final individual Petit Grup Grup classe
Materials Utilitzats
Eines Utilitzades
Aprenentatge Significatiu
Has trobat interessant
L’activitat A: Molt interessant C: Poc interessant
B: Interessant D: Gens Interessant
Com valores la teva feina A: Mol correcte C: Millorable
B: Correcte D: Poc correcte
Observacions Tutors
Observacions
Monitors/Expert
Valoració General
A: Mol Correcte C: Millorable
B: Correcte D: Poc correcte
Nom de l`activitat
Descripció
Data d’inici Data final individual Petit Grup Grup classe
Materials Utilitzats
Eines Utilitzades
Aprenentatge Significatiu
Has trobat interessant
L’activitat A: Molt interessant C: Poc interessant
B: Interessant D: Gens Interessant
Com valores la teva feina A: Mol correcte C: Millorable
B: Correcte D: Poc correcte
Observacions Tutors
Observacions
Monitors/Expert
Valoració General
A: Mol Correcte C: Millorable
B: Correcte D: Poc correcte
Si no tienes flores para adornar tu casa en Pascua, los acopios, sin manías, de los jardines públicos, y listos. Así lo pensó una ciudadana de Barcelona, junto con su nieta, el Jueves Santo, un momento poco idóneo para ir a pedir prestado las flores del único parterre que hay en la playa del Poblenou. La mujer, que con la ayuda de la pequeña llenó hasta arriba las tres bolsas de plástico que llevaba, dejó un buen agujero en el jardín.
No es extraño toparse con casos como este. Fuentes del departamento de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Barcelona reconocen que es una práctica bastante habitual. Por eso ya compran más flores de la cuenta, se suelen reservar un par de cajas, y así, cuando hay robos, las vuelven a plantar. Pero cuando las provisiones se acaban, no compran más hasta la plantada siguiente. Durante este tiempo, si la gente continúa rapiñado flores de los parterres, los jardines quedan clapats y pierden su encanto.
En este caso, la protagonista de la historia puede dar gracias a Dios que ninguna autoridad municipal la pillara. Quién sabe si el hecho de ser Jueves Santo tuvo algo que ver. Pero si alguien la hubiera sorprendido en pleno robo, las flores le habrían salido más caras que en la floristería.
La ordenanza general del medio ambiente urbano deja bien claro en el capítulo de Uso de los parques y jardines públicos que "está especialmente prohibido coger flores, frutos o plantas". Si se hace, la sanción está asegurada. Así, si algún policía lo hubiera visto, la señora no habría quedado exenta de multa y habría tenido que desembolsar unos cuantos euros según la interpretación que el agente hubiera hecho de su acción.
No es extraño toparse con casos como este. Fuentes del departamento de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Barcelona reconocen que es una práctica bastante habitual. Por eso ya compran más flores de la cuenta, se suelen reservar un par de cajas, y así, cuando hay robos, las vuelven a plantar. Pero cuando las provisiones se acaban, no compran más hasta la plantada siguiente. Durante este tiempo, si la gente continúa rapiñado flores de los parterres, los jardines quedan clapats y pierden su encanto.
En este caso, la protagonista de la historia puede dar gracias a Dios que ninguna autoridad municipal la pillara. Quién sabe si el hecho de ser Jueves Santo tuvo algo que ver. Pero si alguien la hubiera sorprendido en pleno robo, las flores le habrían salido más caras que en la floristería.
La ordenanza general del medio ambiente urbano deja bien claro en el capítulo de Uso de los parques y jardines públicos que "está especialmente prohibido coger flores, frutos o plantas". Si se hace, la sanción está asegurada. Así, si algún policía lo hubiera visto, la señora no habría quedado exenta de multa y habría tenido que desembolsar unos cuantos euros según la interpretación que el agente hubiera hecho de su acción.
avui
Si no tens flors per guarnir casa teva per Pasqua, les arreplegues, sense manies, dels jardins públics, i llestos. Així ho va pensar una ciutadana de Barcelona, juntament amb la seva néta, el Dijous Sant, un moment poc idoni per anar a manllevar les flors de l'únic parterre que hi ha a la platja del Poblenou. La dona, que amb l'ajuda de la petita va omplir fins dalt les tres bosses de plàstic que portava, va deixar un bon forat al jardí.
No és estrany topar-se amb casos com aquest. Fonts del departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen que és una pràctica força habitual. Per això ja compren més flors del compte, se'n solen reservar un parell de caixes, i així, quan hi ha robatoris, les tornen a plantar. Però quan les provisions s'acaben, no en compren més fins a la plantada següent. Durant aquest temps, si la gent continua rapinyant flors dels parterres, els jardins queden clapats i perden el seu encant.
En aquest cas, la protagonista de la història pot donar gràcies a Déu que cap autoritat municipal l'enxampés. Qui sap si el fet de ser Dijous Sant hi va tenir alguna cosa a veure. Però si algú l'hagués sorprès en ple robatori, les flors li haurien sortit més cares que a la floristeria.
L'ordenança general del medi ambient urbà deixa ben clar en el capítol d'Ús dels parcs i jardins públics que "està especialment prohibit agafar flors, fruits o plantes". Si es fa, la sanció està assegurada. Així, si algun policia l'hagués vist, la senyora no hauria quedat exempta de multa i hauria hagut de desembutxacar uns quants euros segons la interpretació que l'agent hagués fet de la seva acció.
Robar flors es pot pagar car
No respectar l'entorn és una falta lleu que requereix una sanció d'entre 6 i 1.800 euros. Per una de greu, "passar per sobre els talussos, parterres i plantacions i tocar plantes i flors [...] o causar qualsevol mena de dany a l'arbrat i plantacions", es paga entre els 1.800 i els 9.015 euros, i per una falta molt greu, "arrencament o supressió d'elements vegetals sense autorització municipal", cal abonar entre 9.015 i 15.025 euros. Segur que a partir d'ara a ben pocs els quedaran ganes de saquejar els jardins públics.
* Imprimir
* Enviar
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Diumenge, 11 d'abril del 2010
Paraules clau: Flors, Jardins, Barcelona, Sant, Públics, Ajuntament, Euros, Parterres, Sanció, Plantes
Cercador
AVUI+ Paper
Diumenge, 11 d'abril del 2010
*
Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
Especials
* +Cooperació Cooperació
Suplements
* El 9 El 9
* Suplement Cultura Cultura
* Espectacles Espectacles
* Sortim Sortim
* Plaers Plaers
* A més a més A més a més
* Medicina i salut Medicina
i salut
* CatTV CatTV
* El cèntim El cèntim
Edicions locals
* A Terrassa + Terrassa
* A Sabadell + Sabadell
* B30 B30
<<
Abril
>>
<<
2010
>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
No és estrany topar-se amb casos com aquest. Fonts del departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen que és una pràctica força habitual. Per això ja compren més flors del compte, se'n solen reservar un parell de caixes, i així, quan hi ha robatoris, les tornen a plantar. Però quan les provisions s'acaben, no en compren més fins a la plantada següent. Durant aquest temps, si la gent continua rapinyant flors dels parterres, els jardins queden clapats i perden el seu encant.
En aquest cas, la protagonista de la història pot donar gràcies a Déu que cap autoritat municipal l'enxampés. Qui sap si el fet de ser Dijous Sant hi va tenir alguna cosa a veure. Però si algú l'hagués sorprès en ple robatori, les flors li haurien sortit més cares que a la floristeria.
L'ordenança general del medi ambient urbà deixa ben clar en el capítol d'Ús dels parcs i jardins públics que "està especialment prohibit agafar flors, fruits o plantes". Si es fa, la sanció està assegurada. Així, si algun policia l'hagués vist, la senyora no hauria quedat exempta de multa i hauria hagut de desembutxacar uns quants euros segons la interpretació que l'agent hagués fet de la seva acció.
Robar flors es pot pagar car
No respectar l'entorn és una falta lleu que requereix una sanció d'entre 6 i 1.800 euros. Per una de greu, "passar per sobre els talussos, parterres i plantacions i tocar plantes i flors [...] o causar qualsevol mena de dany a l'arbrat i plantacions", es paga entre els 1.800 i els 9.015 euros, i per una falta molt greu, "arrencament o supressió d'elements vegetals sense autorització municipal", cal abonar entre 9.015 i 15.025 euros. Segur que a partir d'ara a ben pocs els quedaran ganes de saquejar els jardins públics.
* Imprimir
* Enviar
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Diumenge, 11 d'abril del 2010
Paraules clau: Flors, Jardins, Barcelona, Sant, Públics, Ajuntament, Euros, Parterres, Sanció, Plantes
Cercador
AVUI+ Paper
Diumenge, 11 d'abril del 2010
*
Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
Especials
* +Cooperació Cooperació
Suplements
* El 9 El 9
* Suplement Cultura Cultura
* Espectacles Espectacles
* Sortim Sortim
* Plaers Plaers
* A més a més A més a més
* Medicina i salut Medicina
i salut
* CatTV CatTV
* El cèntim El cèntim
Edicions locals
* A Terrassa + Terrassa
* A Sabadell + Sabadell
* B30 B30
<<
Abril
>>
<<
2010
>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
martes, 6 de abril de 2010
LA LELLENDA DE SANT JORDI
La llegenda de Sant Jordi
Sant Jordi en el moment de clavar la llança al drac. Claustre de la Catedral de Barcelona
La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria". Prompte es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Icona de Sant Jordi, Museu Cristiano-Bizantí, Atenes.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.
[modifica]
Sant Jordi en el moment de clavar la llança al drac. Claustre de la Catedral de Barcelona
La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria". Prompte es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Icona de Sant Jordi, Museu Cristiano-Bizantí, Atenes.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.
[modifica]
martes, 16 de marzo de 2010
MIGUEL DELIBES
Amb aquella alegria
Els llibres i la vida
La mort de l'últim clàssic espanyol ha coincidit amb el col·lapse llibresc previ a Sant Jordi: les novetats editorials s'acumulen de mala manera damunt les taules dels periodistes que ens dediquem a això, i ens costa Déu i ajuda destriar el gra de la palla. I si hi ha un clàssic del futur colgat entre tanta paperassa?
Eva Piquer
"Tinc la menopausa però segueixo parint novel·les"
"M'angoixen les formes en què pugui presentar-se la mort, però no la mort en si mateixa. La idea de desaparèixer sense assabentar-me'n no em fa cap mena de por". M'ho va dir Miguel Delibes el maig del 1995, tres anys abans que fos operat d'un càncer de còlon (una malaltia que, segons ell, el va matar com a escriptor) i quinze anys abans que la seva mort deixés de ser una hipòtesi i omplís d'articles necrològics les pàgines de cultura dels diaris. "Estic jubilat de tot menys d'escriure. Per mania, continuo fent anar la ploma. M'ha arribat la menopausa però segueixo parint novel·les. No em preguntis com, però és així. Per sort, mantinc la ment clara", em deia l'autor en aquella entrevista.
Deixeu-me recórrer al tòpic: ara ens en queda la literatura.
El sexe existia abans que inventéssim Déu
Ha sortit un nou llibre del meu filòsof de capçalera, el francès André Comte-Sponville. És un recull d'aforismes que va escriure de jove i que s'havien mantingut inèdits. L'autor encara s'hi reconeix, tot i que avui és menys epicuri, menys marxista, menys spinozista i menys dogmàtic que quan tenia vint-i-tants anys. L'edat ens torna més tolerants, més agnòstics en tots sentits. La joventut és una malaltia que es cura amb el temps.
El llibre en qüestió es diu Sobre el cuerpo (Paidós), tot i que es refereix sobretot a l'ànima. Comte-Sponville sosté que cos i ànima són una mateixa cosa, i jo m'aboco a llegir-lo de l'única forma possible: en cos i ànima.
"Si fóssim immortals no tindríem necessitat de Déu. Això diu molt sobre la religió. La fe: filla de la nostra por".
"No és necessari creure en Déu per estimar. Ni creure en l'amor per tenir una erecció. Passa més aviat al revés. Primer existeix el sexe, i després s'inventen els somnis que necessita".
De traïdors, monedes, llegats i nissagues
Desbordats de feina malgrat la crisi, els que treballen en editorials ja s'han acomiadat de les respectives famílies fins al 24 d'abril. Amb l'excepció d'aquells casos en què tot queda a casa. A la Berta Bruna, directora de màrqueting i comunicació del Grup 62 i germana de l'agent literària Sandra Bruna, li toca promocionar la novel·la del seu pare: El llegat de Judes (Columna), escrita a quatre mans per Joan Bruna i Francesc Miralles. Nascut a Barcelona el 1947, el senyor Bruna era l'únic membre de la família que es mantenia al marge del món editorial, però ja ha caigut en la temptació.
Judes va trair Jesús per trenta monedes. Aquí encaixaria dir que al món literari les punyalades són part de l'argument, però tampoc convé espantar el personal. La pròxima obra de Joan Bruna podria anar sobre una nissaga catalana consagrada al negoci dels llibres. Sense traïcions pel mig, si pot ser.
* Imprimir
* Enviar
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dilluns, 15 de març del 2010
Paraules clau: Bruna, Déu, Mort, Clàssic
martes, 9 de marzo de 2010
chile
Según información recogida por el portal de 'Business Week', los científicos usaron un modelo informático para calcular los efectos del movimiento telúrico y determinaron que el pasado sábado el día se había acortado 1,26 microsegundos (millonésimas de segundos) y que el eje de la Tierra se desplazó unos 8 centímetros aproximadamente.
De acuerdo con la edición web de dicha revista, el geofísico de laboratorio de la Nasa en Pasadena (California), Richard Gross, advirtió que los terremotos pueden mover en varios metros una franja de cientos de kilómetros de roca, lo que cambia la distribución de la masa en el planeta afectando la rotación.
A su vez el profesor de Ciencias de la Tierra en la Universidad de Liverpool, Andreas Rietbrock, advirtió que la isla Santa María, cercana a Concepción, se habría elevado 2 metros por sobre su nivel, como resultado del terremoto.
En Lima, el director de Sismología del Instituto Geofísico del Perú (IGP), Hernando Tavera, consideró normal que este fenómeno se presentase luego de movimientos telúricos de gran intensidad, como el de 9,1 grados registrado en Sumatra en el 2004.
"Son cálculos matemáticos que se hacen desde el punto de vista de la investigación, pero si ponemos esos 8 centímetros en el tamaño real que representa la Tierra, no significan nada. Es físicamente posible, pero ello no varía la situación de la corteza ni la vida en la Tierra. Lo mismo ocurre con el tiempo que se habría acortado: si uno reduce esas millonésimas de segundos en su reloj, no consigue nada, no es cuantificable para el ojo humano", añadió Tavera.
En este sentido, dijo que el movimiento de la Tierra no debería motivar este tipo de alarmas.
El terremoto del sábado, además, desencadenó un tsunami que se expandió por todo el Océano Pacífico causando alarmas en Sudamérica, California, Hawái, Filipinas, Japón y Rusia, pero no causó daños.
El Instituto de Investigación Sísmica de Tokio indicó que el tsunami se demoró 14 horas en llegar a Hawái y 24 en alcanzar las costas de Japón. Las olas que llegaron fueron de un metro y 90 centímetros.
De acuerdo con la edición web de dicha revista, el geofísico de laboratorio de la Nasa en Pasadena (California), Richard Gross, advirtió que los terremotos pueden mover en varios metros una franja de cientos de kilómetros de roca, lo que cambia la distribución de la masa en el planeta afectando la rotación.
A su vez el profesor de Ciencias de la Tierra en la Universidad de Liverpool, Andreas Rietbrock, advirtió que la isla Santa María, cercana a Concepción, se habría elevado 2 metros por sobre su nivel, como resultado del terremoto.
En Lima, el director de Sismología del Instituto Geofísico del Perú (IGP), Hernando Tavera, consideró normal que este fenómeno se presentase luego de movimientos telúricos de gran intensidad, como el de 9,1 grados registrado en Sumatra en el 2004.
"Son cálculos matemáticos que se hacen desde el punto de vista de la investigación, pero si ponemos esos 8 centímetros en el tamaño real que representa la Tierra, no significan nada. Es físicamente posible, pero ello no varía la situación de la corteza ni la vida en la Tierra. Lo mismo ocurre con el tiempo que se habría acortado: si uno reduce esas millonésimas de segundos en su reloj, no consigue nada, no es cuantificable para el ojo humano", añadió Tavera.
En este sentido, dijo que el movimiento de la Tierra no debería motivar este tipo de alarmas.
El terremoto del sábado, además, desencadenó un tsunami que se expandió por todo el Océano Pacífico causando alarmas en Sudamérica, California, Hawái, Filipinas, Japón y Rusia, pero no causó daños.
El Instituto de Investigación Sísmica de Tokio indicó que el tsunami se demoró 14 horas en llegar a Hawái y 24 en alcanzar las costas de Japón. Las olas que llegaron fueron de un metro y 90 centímetros.
ACTIVIDADPorcentaje de empresas sin ninguna mujer en el consejo de administración Sector % sin mujer Ganadería independiente 68,85% Energía y aguaP
| Sector | % sin mujer |
| Ganadería independiente | 68,85% |
| Energía y agua | 68,29% |
| Extracción y transfom minerales | 79,20% |
| Industrias transformadores de metales | 73,16% |
| Otras industrias manufacturas | 67,50% |
| Construcción | 79,86% |
| Comercio, restaurantes y hospedajes | 67,75% |
| Transposrtes y comunicaciones | 69,92% |
| Instituciones financieras | 68,23% |
| Otros servicios | 61,38% |
| TOTAL | 69,51% |
PENSIONES
| Edad | Salario medio Varón | Salario medio Mujer | La mujer percibe un % Menos que el hombre |
| Menor de 18 años | 4500 | 3440 | 22,60% |
| De 18 a25 años | 9655 | 7589 | 21,50% |
| De 26 a 35 años | 18349 | 1504 | 18,00% |
| De 36 a 45 años | 24064 | 17506 | 27,30% |
| De 46 a 55 años | 28246 | 19515 | 30,90% |
| De 56 a 65 años | 27861 | 19324 | 30,65% |
| Mayor de 65 años | 20078 | 7039 | 64,90% |
| Total | 21596 | 15620 | 27,70% |
martes, 2 de marzo de 2010
dosier 1 presidente
| Paises/ Presidente | Paises | President/a | Imágenes |
| Europa | Inglaterra | Gordon Brawn |
|
| Alemania | Angela Merkel |
| |
| Irlanda | Mary Mcalleese |
| |
| Francia | Nicolás Sarcozi |
| |
| EEUU | EEUU | Barak Obama |
|
| Sud America | Chile | Michelle Bacheler |
|
| Argentina | Cristina |
| |
| Colómbia | Alvaro Uribe |
| |
| Bolivia | Evo Morales |
| |
| China |
| Hu Jintau |
|
| India |
| Manmohan Singh |
|
martes, 23 de febrero de 2010
dona treballadora
Dia de la Dona Treballadora
De Viquipèdia
El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora. És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme.
[edita] Història
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.
martes, 16 de febrero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
