MIGUEL DELIBES

Amb aquella alegria
Els llibres i la vida
La mort de l'últim clàssic espanyol ha coincidit amb el col·lapse llibresc previ a Sant Jordi: les novetats editorials s'acumulen de mala manera damunt les taules dels periodistes que ens dediquem a això, i ens costa Déu i ajuda destriar el gra de la palla. I si hi ha un clàssic del futur colgat entre tanta paperassa?
Eva Piquer

"Tinc la menopausa però segueixo parint novel·les"

"M'angoixen les formes en què pugui presentar-se la mort, però no la mort en si mateixa. La idea de desaparèixer sense assabentar-me'n no em fa cap mena de por". M'ho va dir Miguel Delibes el maig del 1995, tres anys abans que fos operat d'un càncer de còlon (una malaltia que, segons ell, el va matar com a escriptor) i quinze anys abans que la seva mort deixés de ser una hipòtesi i omplís d'articles necrològics les pàgines de cultura dels diaris. "Estic jubilat de tot menys d'escriure. Per mania, continuo fent anar la ploma. M'ha arribat la menopausa però segueixo parint novel·les. No em preguntis com, però és així. Per sort, mantinc la ment clara", em deia l'autor en aquella entrevista.

Deixeu-me recórrer al tòpic: ara ens en queda la literatura.

El sexe existia abans que inventéssim Déu

Ha sortit un nou llibre del meu filòsof de capçalera, el francès André Comte-Sponville. És un recull d'aforismes que va escriure de jove i que s'havien mantingut inèdits. L'autor encara s'hi reconeix, tot i que avui és menys epicuri, menys marxista, menys spinozista i menys dogmàtic que quan tenia vint-i-tants anys. L'edat ens torna més tolerants, més agnòstics en tots sentits. La joventut és una malaltia que es cura amb el temps.

El llibre en qüestió es diu Sobre el cuerpo (Paidós), tot i que es refereix sobretot a l'ànima. Comte-Sponville sosté que cos i ànima són una mateixa cosa, i jo m'aboco a llegir-lo de l'única forma possible: en cos i ànima.

"Si fóssim immortals no tindríem necessitat de Déu. Això diu molt sobre la religió. La fe: filla de la nostra por".

"No és necessari creure en Déu per estimar. Ni creure en l'amor per tenir una erecció. Passa més aviat al revés. Primer existeix el sexe, i després s'inventen els somnis que necessita".

De traïdors, monedes, llegats i nissagues

Desbordats de feina malgrat la crisi, els que treballen en editorials ja s'han acomiadat de les respectives famílies fins al 24 d'abril. Amb l'excepció d'aquells casos en què tot queda a casa. A la Berta Bruna, directora de màrqueting i comunicació del Grup 62 i germana de l'agent literària Sandra Bruna, li toca promocionar la novel·la del seu pare: El llegat de Judes (Columna), escrita a quatre mans per Joan Bruna i Francesc Miralles. Nascut a Barcelona el 1947, el senyor Bruna era l'únic membre de la família que es mantenia al marge del món editorial, però ja ha caigut en la temptació.

Judes va trair Jesús per trenta monedes. Aquí encaixaria dir que al món literari les punyalades són part de l'argument, però tampoc convé espantar el personal. La pròxima obra de Joan Bruna podria anar sobre una nissaga catalana consagrada al negoci dels llibres. Sense traïcions pel mig, si pot ser.

* Imprimir
* Enviar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dilluns, 15 de març del 2010

Paraules clau: Bruna, Déu, Mort, Clàssic